
Sept prix Nobel d’économie exhortent la France à adopter un impôt sur les ultrariches
10 juilletSept prix Nobel d’économie ont appelé à mettre en place un impôt minimum sur les patrimoines des plus riches. Parmi les signataires de cette (…)
27 novanm 2020, sanm
Mézami, soir-la moin té apré suiv laktyalité é bann zoinalis té apré agass demoun avèk zot kovid-19, épi zot propagann makronik, zot plan dsi la komète, zot kozman prékui dsi zafèr zot i métriz mèm pa é zot lété parti ankor in foi dann in gran diskissyon sanm pou moin i intérèss azot tousèl... épi-sa sé mwin k’i di- toutt in bann sponsor souvan défoi i tir dsi bann fisèl pou fé dans azot konm manekin dann sirk.
Donk mwin téi lèss lo télé koz son tousèl an pansan, pétète talèr nora pass in kékshoz i intérèss awin plizoumoin. Toudinkou, mi wa in band passante é dsi lo bann passante in nouvèl in pé inkroiyab... Mwin téi koné Diégo Maradona l’avé sort lopital apré in l’opérasyonn dan la tète é téi anons galman son réédikasyon donk mwin la pa fé pliss lo ka ké sa. Mé kan lo band passante la ropass in dézyèm kou moin la dréss dsi mon assoir : inkroiyab mé vré, Diégo Maradona, lo gran foutbalèr tout demoun i koné té mor dann son péi i apèl l’Argentine, la lézann, lo zéni, lo éro popilèr.
Astèr mi rovoi dann mon tète band zimaz : kan li lé avèk bann dirizan progréssis, mèm révolisyonèr dann l’amérik di sid, kan li l’apré zoué ballon avèk bann demoun La Plata dann son péi, kan li lé apré antrène lo séléksyon son péi, kan lo pap i pran ali dann son bra. Mi antann osi bann zoinalis apré parl son bann z’adiksyon é toudinkou mi pans "la min Bondyé". Sa la éspass l’ané 1986 kan l’arzantine lété an guèr kont l’Anglétèr pou in bann zil i apèl Malouines.
Pandan la guèr-la la dispite la koup di mond é L’Argentine la kroiz avèk l’Anglétèr. Momandoné Maradona i pass in zouèr anglé, dé, trwa, kat épi lo gol i fons dsi li,li gingn éskivé épi li mark lo bit vinkèr... avèk la min solon déssèrtin, é li li réponn "La Min bon dyé" ; Lo bit la viktoir, lo bit l’amenn son péi pou ète shanpyon di mond...In pti konsolasyon pou son péi martizizé, imilyé par l’armé Anglèz, mé in gran viktoir moral pou lo pèp son péi... Aprésa sé lo jéni, sé la lézann, la mète ali konm méyèr zouèr dsi la tèr dann vintyèm syèk, mèm avan lo roi Pélé, lo gran Platini épi lé zot ankor. An touléka li lé koni dann la planète foot é mèm si li lé mor son lézann lé paré pou suiv ali. Maradona mor, fout ball an dèye partou dsi la tèr.
Sept prix Nobel d’économie ont appelé à mettre en place un impôt minimum sur les patrimoines des plus riches. Parmi les signataires de cette (…)
Le Parti communiste Chinois (PCC) est né le 23 juillet 1921, à Shanghai, dans la partie colonisée par la France. Le 1er octobre 1949, Mao proclame (…)
Mézami, si mi di azot La Rényon i repoz dsi in volkan, zot va dir amwin, kan mi di sa, dizon mwin la pa di arien. Si mi di demoune lé pa kontan, (…)
En 2019, les émissions de gaz à effet de serre générées sur place à La Réunion, que ce soit par les activités économiques ou les logements et (…)
Mézami, médam zé méssyé,néna dé shoz mi yèm bien dann la tradissyon kréol ;Sé bann kozman i marke la solidarité dann noute sossyété. Zot i koné lo (…)
Les catastrophes climatiques pourraient coûter jusqu’à 5% du PIB de la zone euro d’ici 2030, selon la Banque Centrale Européenne, qui pour (…)
La conférence historique sur le financement du développement à Séville s’est conclue avec un sentiment renouvelé de détermination et un accent mis (…)
Au 1er juin, les chiffres du ministère de la Justice ont établi à 84 447 personnes détenues pour 62 566 places. La surpopulation carcérale (…)
Après les coupures d’eau mémorables sur fond de polémique, le conflit Mairie de Saint-André-Cirest qui perdure, les plaintes à répétition, les (…)
En avril 2025, la ministre malgache des Affaires étrangères, Rasata Rafaravavitafika a déclaré que "la position de Madagascar concernant la (…)
Le CIOM « national » aura bien lieu le 10 juillet au Ministère des Outre-mer, en présence du Premier ministre, François Bayrou et du ministre de (…)
L’État proposerait une transition sur 15 à 20 ans avec, in fine, une consultation sur un ou plusieurs modèles, selon un participant au discours (…)