Kazimandir, konméla, bonpé marmay nana lo zé po zot amiz zot tan : sépa ti kamyon, pistolé, tikaz, nounours, sépa poupèt, baba, tousala... tout lé fané an gaspi dan la kaz, dovan la port, dann la savann partou.
Lé ziska in raskèr war sa !
Dann tan Tikok, té pa parèy : marmay té i giny in ti zafèr po Tinwèl oubiensa po zourdlan (ankor la pa tout : té konmsik in nafér Tiwèl té i fé proférans).
Tèl té fine giny kado (sov in ti trin anbwa, sov in baba, sov in siflèt balon, ousansa in ti kordéon abous) la té i zwé détrwa zour ansanm apréla nasé ! Monmon ek gromèr té i trap lo zé, té tway sa byin minm té i ramas po lot Tinwèl apré. I fé tout lané marmay té oblizé démerd zot kari pou trouv in lamiztan.
La, té i zoué fotbal èk la boul sifon, ousansa ponplémous èk vavang. Zot té i fagot in toupi an bwa gouyav èk in nay an pwintaplans latèt koupé, té i fé roul sa èk la li-ng gatir soka.
Episa té i fé détrwa parti loukouri, loukasyèt, loukoupé, la ronndimigé, marèl, kadok, tousala...
Tikok, lo zé li té profèr té zwé sarèt : li té rod ali bwat sardine, té i pèrs lo trou dé koté épi dovan po fé lésyé ek brankar. Epila, li té i klout bwat siraz èk lésyé. Po fini, bèf li té i rod in bout rakèt, sinonsa in ti zak tann.
Ali : "Wo...i ! A.....wo ! yakwo !" li té aminn sarèt partou èk voyaz kann té i sa tabisman, voyaz dobwa té saroy sa lizine létivèr, bal maï pou vann tout.
Pli malizé minm, té po trouv la rou. Bwat siraz té parèy korn lapin parapor domoun té i koné pa tro soulyé. Té i fo aspèr dis kinz dimans déram po dénous in bwat siraz vid.
Parlfèt, lèrk té i ariv po bros soulyé po la mès, Tikok té i pas lo pré. Li té bros, té bros, té bros minm... té i fini pi brosé ! kalité gob siraz sa té i anserv, baya ! Té i mèt po fé plézir.
Lé akoprann osi. Li té sitan présé dévid ti bwat la po fé la rou sarèt !

Fontaine C. : “Zwé sarèt” ibid., in Zistwar Tikok, CDPS, 1988, p.136.