La mizik lontan

’Mi zik, vokab, pi lèr an mo’

2 zwin 2006

"Mi zik, vokab, pi lèr an mo"

Zordi, ni sar bat karé dann vokabilèr nout mizik. Ni gingn pa dir tout lé konm in karo kapilèr. Kap pi lèr rod la not. Sat i fo, sé voiyaz dann nout listoir la pa si loin. Fé souvnans bann zwar té fé roul lo rin dann bal, oubiensa sak zot té ékout, lontan lontan dési patéfone, in pé moin lontan èk vinil, détroi la toush inn kasèt, zordi la CD. Séga lontan té partaz lo ron èk Mazurka, Polka, an figir n’inpé la doss Maloya. Tazantan, ou va antann in lorkès an kuiv arbat inn romanss. Fami Lacaille, Pitou, Arlanda, Laope, i done po alé, ou-k zot i lé. Donat, violon ansanm. Lo 12 zilié i vien, banna va arpony in dièz po Alain Péters. Nana onz an, li la kit anou son lèr. Nout mizik i gliss si fèy sonz !

Bal aou èk moin ?

N’inpé va di, ala li pran lamizman èk li mèm. Kifouti zapèl ? Moin la danss dann bal sakréman. Karnèr dann bal zakor, moin la zamé dam bitim, lèv la pousièr. Doudou po griyé goudron, amoin dann salon. Marmay minm, moin té fé lo bal. Pli gran, amoin èk in bouké, san konèt koman améné. Zordi, ral aou kabaré, roul dann bal tamoul, mon rin bal kafiak lé doss dann bal maloya. Ankor in zapèl. Inn ot si banjo. Granmoun Toutou i antann amoin. Li zwé sa dann do. É fo voir po kroir. Astèr, li zwé èk Renésens. Lé doss. Oté nana in bon zafèr i atan anou, èk lorkès an kuiv. N’antann bann bon vié morso, é m’arèt danss dann boit kaniar.

Bbj


Zèsprésion rénioné : Èk la mizik... dann bal

Bal : bal. Bal bouké : bal au cours duquel l’organisateur transmet un bouquet de fleurs à celui ou celle qui aura la charge d’organiser le bal suivant (ancien). Bal bitim : bal donné en plein air et dans la rue (sur le bitume). Bal la robé, bal lanrobé : bal donné en plein air et dans la rue (sur le bitume). Bal la pousièr : bal populaire donné sur une surface de terre battue. Bal bobès : bal éclairé par des lampes en pétrole. Bal doné : bal organisé (donné) par quelqu’un ou un groupe de gens en l’honneur d’un événement. Bal doudou : bal populaire où les hommes vont pour trouver une partenaire (doudou). Bal fami : bal réservé aux membres de la famille de l’organisateur. Bal gaz : bal donné pour le passage d’un gage de mariage. Bal goudron : bal populaire (bal bitim). Bal griyé : bal populaire. Bal kabaré : bal donné à la suite d’un “servis” malgache pour les ancêtres. Bal lo kan : bal donné à la suite d’un “servis” malgache pour les ancêtres. Bal kafiak : se dit de certains bals où, dans le séga, les couples se serrent très fort, cherchant à donner une expression de possession. Bal kani : bal avec des danses indiennes. Bal kaniar : bal fréquenté par des voyous. Bal la bouzi : bal éclairé à la bougie, qui s’arrête quand les bougies sont consumées. Bal la lanp : bal éclairé par des lampes en pétrole. Bal lo ra miské : expression pour tourner en dérision tout bal qu’on estime mal organisé. Bal mal : bal où les cavalières manquent. Bal maloya : bal où l’on danse le maloya. Bal mariaz : bal donné à l’occasion d’un mariage. Bal sakréman : bal donné à l’occasion d’un mariage. Bal salon : bal de bonne tenue donné dans un salon. Bal tamoul : pièce de théâtre sacrée où les acteurs portent des masques (Ramayana-Mahabarata...). Bal zakor : bal donné à l’occasion de fiançailles. Bal zano : bal avec des danses indiennes. Bal zinvité : bal organisé par les familles et dont les participants sont des invités. Asoir, marmay i fé zot bal : ce soir, les enfants pleurent et font beaucoup de bruits.
Figir : figure de danse (quadrille).
Li fé la mizik :
il joue d’un instrument
Mizik-la-bous, Mizik-la-gèl : harmonica
Romanss : chanson


Signaler un contenu

Inn modékri, inn ti lavi, inn komantèr ?


Témoignages - 80e année

La pès kabo

5 juillet, par Christian Fontaine

Kan i ariv Novanm-Désanm-Zanvié, domoun i réziste pi ek la salèr. Zène-zan i mars dann somin, zène-fi i roul an dékolté ; sétaki i rod in manir po (…)


+ Lus